Diccionari català de la joieria

a
Abeurador: Espai que es deixa en un motlle que posteriorment servirà com a conducte d’entrada del metall dins el motlle.
Abrasius: Partícules arenoses, com les que van adherides als papers d’esmeril, naturals o manufacturades, que s’usen per suavitzar o treure marques d’una superfície.
Acabat: Últims retocs o processos que es fan a una peça abans de donar-la per finalitzada.
Acer: Metall ferrós gris usat moltes vegades per fer-ne eines.
Àcid bòric:  Pols blanca que es mescla amb aigua o alcohols metil.lats per formar una pasta que s’extén sobre una superfície metàl·lica i n’evita l’oxidació produïda per l’escalfor al soldar.
Àcid fluorhídric: Solució de fluorur d’hidrògen en aigua que s’utilitza per gravar vidre i per esmaltar. Corrosiu i molt verinós.
Àcid nítric: Àcid incolor que es torna blavós quan es dissol en aigua; s’utilitza per gravar a l’àcid.
Àcid sulfúric: Àcid incolor que es torna blavós a l’usar-lo. S’utilitza dissolt per emblanquir i netejar de sals els metalls preciosos
Adreç:  (1)Joc o conjunt d’estris o instruments usats en una operació, en un obrador o taller.
(2) Mig adreç: Joc compost d’arracades i agulla de pit.
Agulla de corbata: Pinça que serveix per ornamentar i subjectar la corbata.
Agulla de pit: Fermall. Peça de joieria que s’usa normalment a la jaqueta, jersei,... a l’alçada del pit.
Aliança: Anell de casament
Aliatge: Mescla homogènia de dos o més elements/metalls. La tècnica de l’aliatge s’utilitza per tal de millorar algunes propietats dels metalls purs, com ara la duresa o la resistència.
Alpaca: Aliatge de coure, níquel i zinc. S’ha usat en joieria, i en general, per la fabricació d’objectes destinats a ser banyats en plata.
Anell: Petit cèrcol d’or, argent, o algun altre material resistent, que pot ser simple o treballat amb diverses formes i que hom es posa als dits per ornamenta-se.
Ara: Altar litúrgic.
Aram: Coure.
Argent: Plata
Argentament: Acció i efecte platejar  argentar.
Argentar: Cobrir d’una capa d’argent
Arquet: Eina en forma d’arc on es posa la serreta per calar o serrar.
Arqueta: Caixa de metall, fusta, ivori,... tancada amb pany per a guardar-hi joies, papers, etc.
Arracada: Ornament que es porta a l’orella.





b
Baga/Baula: Peça d’una cadena.
Baix relleu: Rebaix profund fet al metall. És utilitzat moltes vegades per a l’aplicació d’esmalts transparents. El motiu i les formes treballades són visibles sota l’esmalt i les diferents profunditats produeixen diferents intensitat de color.
Bijuteria: Conjunt de joies de fantasia.
Bigotis: pinces amb una part de fusta que serveixen per agafar les peces calentes sense cremar-nos.
Bisell: Vora tallada obliquament.
Bisellar: Acció de fer un bisell en una peça.
Bitlla d’anells: Estri de forma cònica on es dóna forma als anells.
Bitlla de ferro: Estri de forma cònica on es dona forma d’anell al metall i feta de ferro.
Boca: Paret de metall que envolta i protegeix una pedra.
Botó de puny: Peça de plata o or que es posa al trau del puny de les americanes o jaquetes de vestir per tal d’ornamentar-les.
Bombo de polir: Màquina que s’utilitza per polir algunes peces.
Bòrax: Tipus de fundent que s’usa entre altres coses per soldar o fondre.
Braçalet: Joia que ornamenta el braç.
Brea: Mescla que s’utilitza per mantenir fixa una peça mentre es cisella o repuja.
Bronzejat: Procés químic, generalment aplicat en l’acer per donar l’apariència de bronze.
Broca: Peça d’acer allargada i rodona que s’aplica a una eina, aparell o màquina i que serveix per fer forats o trepanar.
Brunyidor: Eina d’acer inoxidable de superfícies molt polides. S’utilitza a mà; amb ella es frega la superfície de metall per abrillantar-la.
Bufador: Aparell que, mitjançant una mescla d’oxigen i un gas, permet obtenir una flama d’alta temperatura, que dirigida a mà sobre un metall pot fondre’l.
Burí: Eina de secció quadrada o romboïdal. Un dels seus extrems acaba de forma obliqua i tallant i l’altre encaixa amb un mànec de fusta. S’utilitza per fer incisions i gravar el metall sense processos químics, de manera directe. Per variar el gruix de la línia s’utilitzen diferents burils de diverses mides, així com fent més o menys pressió.
c
Caboixó: Pedra preciosa o semi preciosa que no té facetes.
Cadena: Sèrie d’anelles unides i articulades cadascuna amb les dues contígües, formant una filera que serveix per aguantar i donar moviment.
Cadena barbada: Tipus de cadena que es fa passant-la per la laminadora, donant-li així una forma molt característica.
Cadena de seguretat: Cadena que es posa a algunes tanques per assegurar que no es perdi la peça en cas d’obertura fortuïta d’aquesta.
Calat: Treball fet a una planxa amb l’arquet, tallant algunes part que formen un dibuix.
Calibrador de pedres: Eina per mesurar de manera ràpida, precisa i senzilla les dimensions d’una gemma.
Calibratge: Operació de determinar el calibre d’una gemma.
Camafeu: Gemma tallada al relleu, especialment en una pedra (ònix,...) que té capes de color diferent.
Camussa: Teixit o pell prima que serveix per netejar i abrillantar les peces.
Catalitzador: Una substància que incrementa la velocitat d’una reacció química, sense patir canvis permanents en si mateixa.
Carburundum: Carbur de Silici. Substància molt dura que s’usa com a corrosiu.
Cargol de mà: Eina de mà que serveix per sostenir una peça i així poder treballar-la amb més facilitat.
Cera perduda: Tècnica de fosa que es basa en reproduir en metall un model fet en cera. Aquest sistema permet precisió en els detalls.
Cisell: Eina d’acer de secció quadrada o hexagonal acabada en un dels seus extrems en un tall, en el sentit de l’amplada, i en l’altre, amb un cap per on es percudeix amb eines manuals o mecàniques, per tal de tallar o desbastar una peça metàl·lica.
Cisellar: Acció de tallar o gravar el metall utilitzant un cisell.
Clavar: Fixar una pedra en el metall.
Collar/Collaret: Peça de joieria que es posa al coll com a ornamentació
Compàs de puntes: Instrument de dibuix, com un compàs normal però amb dues puntes metàl·liques. Mitjançant un cargol es busca la mida que necessitem en cada moment.





d





Damasquinat: Obra amb filaments d’or o plata.
Dauradura: Capa d’or que cobreix un objecte daurat.
Daurat: Acció i efecte de cobrir d’una capa d’or una peça.
Decapat: Procés amb el qual s’elimina la capa negra d’òxid que es produeix al soldar o escalfar mitjançant una solució química.
Decapant: Líquid càustic usat per eliminar l’òxid i el bòrax de les superfícies de metall després d’operacions de soldadura.
Dormidora: Arracada amb un brillant o perla.
Dúctil: Capaç d’ésser estirat permanentment sense rompre’s.





e
Embotir: Tècnica amb la qual es dóna forma i volum a una planxa de metall amb eines com el martell, el tast i els embotidors.
Embotidor: Estri d’acer de forma cilíndrica que acaba amb una punta de bola i es percudeix amb un martell o massa per tal de donar volum a una planxa metàl·lica.
Enclusa: Bloc d’acer de forma característica que s’utilitza en els treballs manuals de forja i sobre la qual es treballen els metalls a cops de martell. (castellà: yunque)
Engalzar: Ajustar una peça o pedra en un espai fet a mida en el metall.
Ennegrit/-da: Dit d’una peça d’or o plata que per efecte del temps s’ha tornat de color negre i ha envellit.
Esclava: Anella d’or, plata o un altre metall que es llueix al canell o al turmell.
Esmaltar: Fondre vidre al metall a temperatures molt elevades. Hi ha moltes tècniques i tipus d’esmalts diferents.
Esmeril: Papers abrasius de diferents graus, des de 220 (gruixut) a 1200 (molt fi) passant per 400, 600 i 800.
Estellera: Peça de fusta sortint del cantell frontal de la taula del joier, argenter o clavador de pedres. És una de les eines emblemàtiques  i diferenciadores d’aquests oficis.





f
Faceta: Superfície plana i polida d’una gemma.
Feltre de polir: Roda de llana o pèl que s’utilitza per polir.
Fermall: Agulla de pit. Peça que es posa enganxada a la roba amb una agulla com a ornament.
Filetí: L’aresta més ample d’una pedra tallada.
Fiador: Peça col·locada en una tanca a mode d’assegurança en cas d’obertura d’aquesta.
Fil de camaranya: Fil de diferents gruixos, que normalment és de ferro i que s’utilitza per mantenir unides les peces que s’han de soldar.
Filera: Pastilla d’acer amb forats calibrats que poden ser amb diferents formes ( rodons, quadrats, triangulars, mitja canya, ovalats,...). El fil recuit es passa per aquests forats per tal de donar-li el gruix i la forma desitjada.
Filigrana: tècnica d'orfebreria que consisteix a fabricar finíssims fils amb un metall (normalment plata o or) que conformen elaborades peces de joieria formant un dibuix, que pot recordar al d'una punta o una blonda, soldats entre ells o a una làmina de metall. El resultat és una peça molt lleugera. Els delicats dissenys fan de la ornamentació un art meticulós que dóna tanta importància a les parts ocupades com als buits. Els fils utilitzats poden ser llisos, voltats o trenats.
Fotogravat: Varietat de gravat que usa la llum ultra violeta per exposar il·lustracions sobre superfícies metàl·liques sensibilitzades que a continuació es graven a l’àcid.
Forjar: Donar forma a un metall colpejant-lo amb martells amb els que es pot estirar o comprimir fins a donar-li la forma desitjada.
Fosa: Tècnica de producció on un metall és escalfat fins a fondre’l i aleshores és abocat dins un motlle on es refredarà i solidificarà.
Fresa: Accessori tallant per treure o perforar el metall.
Frontal o Pal.li: Peça central i rectangular situada davant la mesa de l’altar i de cara als fidels en monestirs i catedrals. Solien portar dues peces laterals formant un angle recte amb la central, i amb les que es cobria els costats de l’altar. Tenien una ànima de fusta i s’hi aplicaven al damunt làmines de plata o or. En alguns d’ells amb aplicacions d’esmalts i pedres precioses encastades. Les seves proporcions responien a un model tradicional, així com la distribució dels elements ornamentals. La distribució més usada era la següent: un tema principal  (habitualment una mandola amb un Crist o una Verge emmarcada per tetramorfs o àngels) al centre en relleu entre elements decoratius i requadres que dividien la resta de la superfície (moltes vegades contenien les figures dels apòstols).
Fundent: Producte que es posa al metall per tal que fongui amb més rapidesa.
Fusió: Unir metalls fonent les superfícies que estan en contacte.





g
Granejat: Esferes d’or o plata, soldades o foses sobre un metall per aconseguir un efecte decoratiu. (Castellà: granulado.)
Gravar: Traçar línies a la superfície d’un metall, o bé tallant-les, o bé buidant-les amb un burí o amb processos químics utilitzant àcids.
Gresol: Vas de material refractari usat per fondre materials que necessiten altes temperatures.





h
i
Incrustació: Tècnica decorativa en la que s’inserta un material a la superfície d’un altre per composar un disseny o una línia.





j
Joc: Conjunt de varies peces que tenen unes característiques comunes, habitualment pensades per ser dutes juntes.
Joia: Peça preciosa d’or o plata que es porta com a ornament i pot dur gemmes o no.
Joier: (1)Persona que es dedica a l’elaboració de joies
(2) Capsa o petit contenidor pensat per guardar peces de joieria.
Joieria: (1)Art de fer joies
(2) Botiga especialitzada en el comerç de joies.





L
Laminar: Reduir l’espessor d’una planxa de metall.
Laminadora: Màquina que consta de dos corrons de superfície llisa, muntats en un marc de ferro. S’utilitzen per reduir l’espessor del metall, un xic cada vegada, a mida que s’aproximen un a l’altre.
Lapidari: Artesà que talla, grava i poleix pedres precioses.
Llautó: Aliatge de coure i zinc.
Llavorar: Treballar una peça de manera que no presenti una superfície llisa sinó formant dibuixos, relleus,...
Llimar: Acció de modelar el metall mitjançant un la llima.





m
Maça de Nylon: Maça amb les puntes de plàstic que no deixa marques al metall.
Mal·leable: Propietat del metall que el fa susceptible de canviar permanentment de forma per percussió sense trencar-se ni esquerdar-se. La majoria dels metalls no ferrosos són mal·leables,  i entre ells l’or és el que té aquesta qualitat en major grau.
Martell: Eina per batre o colpejar.
Martell amb punta de bola: Martell amb un extrem rodó i l’altre pla. El costat de la bola s’utilitza per donar forma al metall.
Martell de cisellar: Martell amb un costat ampli per colpejar els cisells i un de pla per aplanar.
Mat: Que no té brillantor.
Matisar: Fer que una cosa perdi la brillantor.
Medalla: Placa de metall plana, generalment rodona, que té una imatge gravada.
Medalló: Joia en forma de capsa petita i plana que es penja del coll amb una cadena o cordó.
Microfusió: veure entrada del blog.
Micromotor: Petit motor amb un braç en forma de bolígraf on es poden acoblar diferents eines per gravar, trepanar, esmerilar,...
Micròmetre o Palmer: Instrument de mesura de gran precisió per medir el gruix de fils, planxes, broques,...
Mordent: Solució corrosiva utilitzada pel gravat a l’àcid.





o
Or: Metall més característic de la joieria. El seu color natural és groc, tot i que per aliatge pot obtenir-se l’or blanc, vermell o verd. Molt conegut i apreciat per la seva mal·leabilitat i ductil·litat.
Oxidació: Taques que apareixen a la plata després de soldar o escalfar-la. Normalment es poden eliminar amb el blanquiment o esmerilant.





p
Pa de plom: Peça de plom que s’utilitza com a base on es col.loca el metall que hem de treballar amb el martell per botir-lo o donar-li volum.
Palló de soldadura: Petits trocets de soldadura en forma quadrada o rectangular per distribuir en els punts a unir.

Palloneres: pinces amb una punta molt fina usades per agafar i col.locar els pallons
Passador de corbata: Peça de joieria que subjecta i ornamenta la corbata.
Pàtina: Fina pel.lícula, coloració o suavitat que presenta la superfície d’una peça com a resultat del pas del temps, del seu ús o d’un procés químic que se li ha donat.
Pavé: Paraula manllevada del francès que significa pavimentat. És una tècnica que utilitza comtes de metall tallat per mantenir la pedra al seu lloc. Aquest metall és aixecat de la superfície usant un gravador especial, de manera que les pedres quedin molt juntes entre si, així, el seu aspecte final és d'una banda totalment coberta de gemmes. Hi ha més de cinquanta estils diferents de pavé que s'han utilitzat en el passat i que avui en dia encara podem trobar.
Penjoll: Joia que penja d’un fil o una cadena al voltant del coll.
Pedreria: Conjunt o ornament de pedres precioses.
Plantilla: Útil que serveix per fer varies peces amb la mateixa forma.
Plaquejar/ xapar: Cobrir o tapar la superfície d’una peça amb una planxa de metall.
Plata: Argent. Metall preciós blanc grisós, brillant i molt dúctil.
Platejat: Objecte que ha estat banyat en plata.
Platí: Metall brillant, molt dur i resistent als àcids.
Pliqué a jour: Tècnica d’esmalt en la que l’esmalt és aplicat sense metall al fons donant així la sensació de vitrall.
Polir: Acció de deixar una peça neta i brillant usant unes pastes i unes eines adequades.
Polidora: Màquina que consta d’un motor i un espàrrec on es col.loquen els raspalls per polir les peces.
Polsera: Joia en forma d’anell que envolta l’avantbraç.
Punta d’assenyalar: Eina amb punta usada per marcar i traçar línies al metall.
Punxó: Eina, en general d’acer, amb puntes de formes diverses per a finalitats variades i que pot ser massissa per estampar o perforar forats, o buida i amb punta afilada, per fer calats en metall o altres materials.





q
Quirat: (1) Unitat de pes actualment normalitzat que equival a una cinquena part del gram. Serveix per expressar el pes de les gemmes.
(2) Mesura tradicional que expressa la finura dels aliatges d’or. Expressa el nombre de parts en pes d’or pur contingudes en 24 d’aliatge. Per tant, l’or pur té 24 quirats; un aliatge de 14 quirats té 14 parts d’or pur per 24 d’aliatge.





r
Rebava: Vora aspre creat al llimar o trepanar el metall. La rebava s’ha d’eliminar amb compte per evitar rascar la zona que la rodeja.
Reblar: Unir dues o més peces mitjançant un passador o un tub que s’eixampla després pels dos extrems per tal que no surti.
Recoure: Escalfar un metall per tal de treure-li duresa i poder treballar-lo amb més facilitat. La temperatura, la durada de l’escalfor i la velocitat de refredament depenen del metall que es tracti.
Relíquia: Part del cos o alguna cosa que ha tocat el cos d’un personatge sagrat.
Reliquiari: Objecte d’alta orfebreria que serveix per contenir relíquies.
Repujar: Treball en relleu que es fa sobre el metall colpejant-lo amb punxons pel revers.  
Reticulació: Tècnica que busca un efecte decoratiu a la superfície de la plata en forma d’aigües utilitzant el foc.
Rouge: Poliment fi que s’utilitza en l’última etapa del polit quan ja s’han usat poliment més abrasius. En pols, barrejat amb aigua o alcohol i aplicat sobre la peça, evita que es fongui el metall al soldar.





s
Segell: Anell que té imprès un símbol, un nom o un dibuix identificatiu en la part superior.
Setinar: Acabat que es fa a la peça per donar-li una aparença de suavitat.
Serreta: Serra de fulla molt prima que es col.loca dins un arquet i que serveix per calar o serrar.
Soldadura: Aliatge fonible per unir dos metalls. Els diferents graus de soldadura (dura, mitjana i tova) es refereixen a la temperatura de fosa del mateix. La soldadura dura es fon a temperatures més altes, mentre que la tova fon a temperatures baixes.
Soldar: Acció d’unir dues parts de metall.
Solitari: Diamant muntat tot sol en una joia, generalment un anell.





t
Tanca: Part de les peces que serveix per subjectar-la. Hi ha molts tipus de tanques com per exemple: d’ungla, de caixonet, a pressió, tanca catalana, de llengüeta,...
Trempar: Escalfament al que es sotmet el metall després de l’enduriment per reduir-ne la fragilitat.
Trípoli: Abrasiu usat en les primeres etapes del polit.
Tumbanga: Aliatge de coure i zenc de color daurat. Molt usat en la joieria precolombina de l’Amèrica central i del sud.

Entrades populars